Inici ~ Agenda ~ Club de lectura Petites joies clàssiques
image

Club de lectura Petites joies clàssiques

Amb Natàlia Cerezo

Recuperarem títols poc coneguts de grans genis de la literatura universal dels segles XIX i XX. Al llarg de les lectures veurem l’evolució de temàtiques i estructures, i passarem de l’escriptura més clàssica a la del segle passat, quan els autors trenquen amb la tradició. 

Cada primer dijous de mes.

Preu: 6 euros per sessió | 4 sessions, 20 euros.

Reserveu a reserves@onallibres.cat

Us proposem aquest llistat d’autors:

Fiódor Dostoievski, "El doble" (1846) (Quid Pro Quo). Més conegut per altres obres com Crim i càstig, en aquesta novel·la el protagonista, Goliadkin, pateix un desdoblament que el fa enfrontar-se a un jo de carn i ossos contra un super Goliadkin que sempre sembla anar un pas més endavant. Ideal per investigar el paper del doppelgänger en la literatura, El doble és un exemple meravellós de com la burocràcia pot destruir l’individu.

Herman Melville, "Bartleby, l'escrivent" (1853) (Ela Geminada). De l’autor de Moby Dick, una novel·la curta que és alhora divertida, absurda i extrema (fins a l’extrem que de vegades recorda a Kafka, potser precisament per ser tan visionària i avançada a la seva època va deixar els crítics de pasta de moniato). L’argument és molt conegut i ha donat peu a una de les frases més conegudes de la literatura: quan al nou treballador d’un despatx d’advocats li demanen que faci qualsevol tasca, ell sempre contesta “Preferiria no fer-ho”.

Gustave Flaubert, "Un cor senzill" (1877) (1984). Un cor senzill és un text curt i aparentment simple, que segueix la vida, des de la infantesa a la mort, d’una humil serventa fracesa, la Félicité, que cap al final de la seva vida queda fascinada per un lloro. L’autor de Madame Bovary aconsegueix un text tendre, irònic i tràgic alhora, com la vida mateixa.  

Lev Tolstoi, "La mort d'Ivan Ilitx" (1886) (Barcino). Aquest conte llarg o novel·la curta del mestre em va deixar malalta diversos dies després de llegir-lo. Té una intensitat brutal, tant per la llargada, com per la manera com s’explica com pel tema, en què se segueix l’agonia física i mental del personatge del títol: Ivan Ilitx ha aconseguit el que més desitjava, un petit càrrec de buròcrata al govern, però quan li arriba el moment de la mort s’adona que no ha servit de res.

Víctor Català, "La infanticida", 1898 (Club Editor Jove). L’adjectiu brutal es va inventar per a Caterina Albert, que, encara que tots la coneixem per Solitud, té uns contes curts que són una delícia per a cors forts. Com es pot esperar de l’escriptora, hi ha molta mort i molta sang, però també molt ofici i una mirada única, neta i oberta a la violència intrínseca de la vida.

James Joyce, "Els morts" (1914) (Navona). Aquest any en fa 100 de la publicació d’Ulisses, però l’altra gran obra de Joyce és molt més assequible i propera, encara que igual de genial. “Els morts”, inclòs al recull Dublinesos però que també es pot trobar a part, és un conte llarg (o novel·la curta) aparentment innocent i trivial però on bateguen la vida, la mort, el pas del temps i el que deixem enrere.

Carson McCullers, "Reflexos en un ull daurat" (1941) (L’Altra). Menys conegudes que el seu clàssic El cor és un caçador solitari, les novel·les curtes de McCullers són fantàstiques. Aquesta impacta especialment (té fins i tot pel·lícula de John Houston) ja que tracta temes com el voyeurisme, la sexualitat reprimida o la homosexualitat en un destacament militar a Geòrgia.

Sylvia Plath, "Mary Ventura i el Novè Regne" (1952) (Periscopi). Un conte misteriós i retorçat en què la jove Mary es dirigeix al Novè Regne en un tren interminable, ple d’imatges simbòliques inoblidables i una trama que atrapa. Escrit quan la poeta només tenia vint anys i rebutjat per una revista, és una peça fascinant que també serveix per entendre la seva poesia.

Mercè Rodoreda, "La meva Cristina i altres contes" (1967) (62). Un clàssic de lectura obligada als instituts (encara que curiosament va ser un dels èxits més destacats de l’època de Rodoreda), mostra una Rodoreda més fantàstica, amb un món que continua sent igual de sensorial i ancorat a la natura, però amb tocs més místics, i amb elements fantàstics que donen un gir molt interessant a aquesta autora més coneguda per obres realistes com La plaça del Diamant.

Josep Lluís Badal, "Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents" (2016) (Rata). L’únic autor viu de tota la llista, no tant perquè el Badal sigui un clàssic modern, sinó per com dialoga amb els clàssics, per aprendre a desembolicar un text aparentment complex, veure els elements que el componen, entendre’l i gaudir-lo. Això sí, amb un dels seus textos més accessibles, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, que si agafem cap altre ens pot agafar un cobriment.

Natàlia Cerezo (1985) és autora del volum de contes “A les ciutats amagades” i de la novel·la “I van passar tants anys", els dos publicats a :Rata_ el 2018 i el 2021 respectivament. Per “A les ciutats amagades” va guanyar el premi El Ojo Crítico de RNE de Narrativa 2018.


Detalls de l'esdeveniment

Quan

06 octubre 2022

Hora

19:00 h

Adreça

Ona (Pau Claris, 94)

Sala

Caixes

Durada

1h