Club de lectura Petites joies clàssiques

Recuperarem títols poc coneguts de grans genis de la literatura universal dels segles XIX i XX. Al llarg de les lectures veurem l’evolució de temàtiques i estructures, i passarem de l’escriptura més clàssica a la del segle passat, quan els autors trenquen amb la tradició. 

Cada primer dijous de mes.

Aquest dijous: 

Mercè Rodoreda, "La meva Cristina i altres contes" (1967) (62). Un clàssic de lectura obligada als instituts (encara que curiosament va ser un dels èxits més destacats de l’època de Rodoreda), mostra una Rodoreda més fantàstica, amb un món que continua sent igual de sensorial i ancorat a la natura, però amb tocs més místics, i amb elements fantàstics que donen un gir molt interessant a aquesta autora més coneguda per obres realistes com La plaça del Diamant.

Reserveu a reserves@onallibres.cat

I les properes sessions:

Josep Lluís Badal, "Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents" (2016) (Rata). L’únic autor viu de tota la llista, no tant perquè el Badal sigui un clàssic modern, sinó per com dialoga amb els clàssics, per aprendre a desembolicar un text aparentment complex, veure els elements que el componen, entendre’l i gaudir-lo. Això sí, amb un dels seus textos més accessibles, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, que si agafem cap altre ens pot agafar un cobriment.

Natàlia Cerezo (1985) és autora del volum de contes “A les ciutats amagades” i de la novel·la “I van passar tants anys", els dos publicats a :Rata_ el 2018 i el 2021 respectivament. Per “A les ciutats amagades” va guanyar el premi El Ojo Crítico de RNE de Narrativa 2018.