Galetes de mel i gingebre, d'Alba Sabaté

«Van ser els mesos en què intentàvem ser feliços de veritat potser perquè havíem après a protegir-nos l’un de l’altre i els dos de tota la resta, també dels nostres fantasmes».

A vegades, només cal la presència d’una persona, la calidesa d’unes mans, per poder ser i somriure. La història dins del llibre Galetes de mel i gingebre, de l’Alba Sabaté, és càlida i tendra i, durant la tarda de diumenge que vaig ser amb ella, em va despertar una dolçor que, només de tant en tant, un llibre t’ofereix.

D’estil fàcil i agradable, el llibre, replet de paràgrafs de poesia, conta la història de l’Arnau i la Renata, uns mesos abans de l’1 d’octubre de 2017. La seva relació, al llindar d’aquella primera maduresa, oscil·la entre l’amor, l’amistat, i la cerca, potser constant, d’un lloc al món.

Els moments compartits; la motxilla que, tant ell com ella, duen a l’espatlla, que es tradueix en el desig de ser mestra per part d’ella, i el vestir-se de dona per part d’ell, marcaran un lligam que t’arribes a fer molt teu, i pateixes perquè, lluny d’un final de «i foren feliços i menjaren anissos», es consolidi.

A vegades, només cal un llibre com el de l’Alba Sabaté, suau i realista, que sàpiga tractar la quotidianitat de la joventut amb afecte, per dir que sí, que la tendresa és possible i que els llibres són el refugi.