"Les quatre amigues", de Carmen Knor

Una família d’amics. Les paraules es desfeien com un éclair de xocolata a la boca de la Käthe. L’Stefan havia arribat de l’Est i havia entès de seguida que eren un cercle íntim de persones que fea dècades que caminaven juntes per la vida.

Les quatre amigues. Quatre històries que s’entrellacen i ballen al llarg de tot el segle XX alemany. I Guerra Mundial, període d’entreguerres, caiguda del Mur de Berlín... Però, també, somnis, realitzacions, famílies, traumes, seqüeles... Cadascuna d’elles encarna una dona que, llavors, en aquella època, fins i tot potser ara, podríem haver sigut una de nosaltres.

Repartida en tres entregues, el que més destacaria de la saga és la combinació entre els fets històrics que realment van succeir, i les quatre vides, o moltes vides, que es desenvolupen al voltant de gairebé 100 anys.

Són llibres senzills de llegir, i submergir-t’hi resulta molt fàcil. Fàcil i agradable perquè, lluny de caure en un cert sentimentalisme, l’escriptora retrata de manera fidedigna una època i un univers inspirat en ella.

Amb la publicació de Quatre amigues, Carmen Korr clou una història narrada des de les veus de quatre dones, mares, filles però, sobretot, amigues, amb qui pots empatitzar des de la primera pàgina i que t’acompanyen en unes cases, en unes narracions, en unes vivències, que tenen la facilitat d’absorbir-te del teu dia a dia.

El recomano, sobretot, per la senzillesa de la història, i per la connexió que s’arriba a establir entre la Henny, l’Ida, la Kathe i la Lisa. Te les arribes a fer teves, a elles i a les seves històries, profundament humanes.