Llegim les primeres pàgines de “La dona efervescent”

Els lectors de la Mar Bosch Oliveras ja coneixen l’Eva Botet de “Les generacions espontànies”, una dona jove, prou esbojarrada, un pèl càustica i amb un passat que podríem qualificar de misteriós. Aparentment, ha trobat certa estabilitat a la vida, és una empresària autosuficient, té un home que se l’estima i està embarassada. Però a l’Eva sempre se li compliquen les coses, i el que semblava una vida de les que venen després d’un final feliç, esdevé una història a mig camí entre la tragèdia i la comèdia. “La dona efervescent” és una pugilística divertida però sagnant entre dues feminitats: La que representa l’Eva i la que encarna la seva pèrfida sogra. Una pèrfida sogra que, a banda de ser insuportable, anacrònica i matriarcal, se li acudeix morir-se el mateix dia del part, ennegrint, així, un episodi memorable: L’Eva Botet ha parit bessons, uns bessons especialíssims, com veureu.

Però no s’acaba aquí. De fet, tot comença aquí, amb la sogra morta i, a més, un marit que l’abandona i la deixa amb les dues criatures acabades de néixer. I no està sola del tot: La sogra difunta se li atrinxera literalment dins el cap, erigint-se comentarista de la seva maternitat. En aquesta situació, l’Eva no té més remei que continuar endavant i passar-ho tan dignament com pot, amb veu al cap o sense.