Inici ~ Articles del Blog ~ Llegim les primeres pàgines de “La dona efervescent”
Llegim les primeres pàgines de “La dona efervescent”

Llegim les primeres pàgines de “La dona efervescent”

L’Eva Botet torna amb força a un llibre de la Mar Bosch Oliveras. Aquesta vegada el repte no serà superar una entrevista de feina sinó mantenir-se d’una peça en l’aventura de la maternitat.

Data: 11 juny 2020

Autor: Equip d'Ona

Categoria: Tast editorial

Des d’Ona Llibres us animem a passar una molt bona estona llegint “La dona efervescent”, de Mar Bosch Oliveras. Aquí podreu llegir les primeres pàgines de la novel·la. Però compte! Correu el risc de quedar-hi enganxats! 

leva-botet-torna-amb-forca-a-un-llibre-de-la-mar-bosch-oliveras-aquesta-vegada-el-repte-no-sera-superar-una-entrevista-de-feina-sino-mantenir-se-duna-peca-en-laventura-de-la-maternitat
Trobaràs el llibre al següent enllaç.

Els lectors de la Mar Bosch Oliveras ja coneixen l’Eva Botet de “Les generacions espontànies”, una dona jove, prou esbojarrada, un pèl càustica i amb un passat que podríem qualificar de misteriós. Aparentment, ha trobat certa estabilitat a la vida, és una empresària autosuficient, té un home que se l’estima i està embarassada. Però a l’Eva sempre se li compliquen les coses, i el que semblava una vida de les que venen després d’un final feliç, esdevé una història a mig camí entre la tragèdia i la comèdia. “La dona efervescent” és una pugilística divertida però sagnant entre dues feminitats: La que representa l’Eva i la que encarna la seva pèrfida sogra. Una pèrfida sogra que, a banda de ser insuportable, anacrònica i matriarcal, se li acudeix morir-se el mateix dia del part, ennegrint, així, un episodi memorable: L’Eva Botet ha parit bessons, uns bessons especialíssims, com veureu.

Però no s’acaba aquí. De fet, tot comença aquí, amb la sogra morta i, a més, un marit que l’abandona i la deixa amb les dues criatures acabades de néixer. I no està sola del tot: La sogra difunta se li atrinxera literalment dins el cap, erigint-se comentarista de la seva maternitat. En aquesta situació, l’Eva no té més remei que continuar endavant i passar-ho tan dignament com pot, amb veu al cap o sense.