Aigua a les venes

Des d’un dels pobles més petits de Catalunya neix una història molt gran, universal. Aquesta història esclata al mateix temps que els Estats Units fan la seua conquesta de l’Oest, però aquesta història és sobre la desconeguda (re)conquesta de l’Oest de Catalunya. Quan Barcelona estava emmurallada, Catalunya (re)neix per una Terra Ferma que es desferma. Aquesta història és un miracle que tarda cinc segles a arribar i que converteix el marró misèria en verd esperança. Aigua, terra i sang. Aquesta història explica l’instant suprem d’una de les obres més bestials del món: el Canal d’Urgell. Milions de persones el van somiar, milers de persones el van fer, centenars de persones hi van morir. Aquesta és la història de com uns pocs van donar-ho tot a uns molts, de com es fa el futur. Aquí s’hi va plantar un estat d’ànim i en va brotar un país, uns éssers, una eternitat en vida. Aquesta és la història dels morts que sempre ens fan viure.