Aire

Un dissabte al matí Felicitat arriba a Reflexos de Mar, el saló de bellesa d’una urbanització costanera. Necessita posar-se guapa per a la presentació aquella mateixa vesprada de la segona novel·la. Eimi l’espera, com sempre, disposada a fer-li passar una bona estona mentre li restaura els cabells i l’esperit. Però la derrota que sura en l’ambient orienta la navegació d’aquest petit vaixell que és Reflexos de Mar cap a les aigües tèrboles de les dones que l’atzar, o Eimi, hi ha reunit.Aire entrellaça una perspectiva que encara la realitat des de diferents angles —tret distintiu d’Elvira Cambrils— amb una mirada poètica que cerca la bellesa en les coses menudes. Set veus femenines hi conformen, amb les seues notes particulars, la melodia de la narració.Una novel·la de dones que es desperten del somni patriarcal i, emmirallant-se les unes en les altres en un exercici de sororitat, senten la gosadia d’assumir el pòndol de la pròpia vida, l’únic que és realment seu: un temps que s’esmuny entre dos no-res.