Amb aquestes mans

Si per Novalis el crític és un autor ampliat, ja que posa el seu talent creatiu al servei de la lectura de les obres, per Meschonnic el crític fa parlar l'adversari i hi discuteix, sense deixar d'argumentar. Contra el manteniment de l'ordre. Ja que és sempre un ordre interessat. I sense perdre mai de vista l'acte ètic que és tot acte creatiu. La polèmica, en canvi, sempre voldrà fer callar, sempre voldrà fer confondre. L'objectiu que té entre cella i cella és la desinformació. Un ajustament de comptes, al capdavall. Per mantenir les coses al seu lloc. Què és el que vol el poder. Seguir manant.En aquest llibre -un aplec heteròclit de textos al voltant del sentit de les obres i de la relació que hi manetenen els seus autors- hi trobarem aquests dos aspectes de la crítica. La passió d'Arnau Pons és fer créixer el germen crític que tota obra guarda a dins. Com per Benjamin, per ell la crítica no consisteix tant en una reflexió "en" l'obra, mirant de cara l'autor. D'aquí ve també la seva exigència indispensable, per dur a terme aquesta tasca, d'una recerca constant del sentit del temps en les obres, o sigui, del sentit de la història que les obres s'han esmerçat de llegir.