El fantasma enamorat

R. James representa, segons els especialistes, el punt culminant de la ghost story victoriana; a partir d'ell s'iniciaria doncs la decadència del conte de fantasmes tradicional. La ghost story, però —segons Rafael Llopis—, no estava pas encara culturalment exhaurida, com ho demostra l'aparició d'algunes obres i autors, potser no superiors a aquell geni, però sí molt estimables. El cas més sobresortint en aquest sentit és el de Vernon Lee, nom de plume de Violet Paget (1856-1935), contemporània de M.R. James i important assagista, d'una enorme erudició, com ho demostra el seu excel·lent Studies of the Eighteenth Century in Italy (1880), i autora de nombroses obres literàries en tots els gèneres (uns trenta títols, entre assaigs, drames i novel·les). Per als amants de la literatura fantàstica, Vernon Lee ha aconseguit un públic d'adeptes incondicionals gràcies a la seva petita obra mestra El fantasma enamorat (The Phantom Lover, 1886), que la col·lecció «L'Arcà» posa ara a l'abast del lector català actual. Formada en la millor escola narrativa del segle x/x, Vernon Lee aconsegueix de donar un sentit estructural a aquest relat, fins al punt que avui, més d'un segle després, sorprendrà més d'un lector per l'habilitat dels seus recursos i per la mateixa qualitat literària. Un tipus de recursos que han sabut aprofitar molt bé novel·listes com Daphne du Maurier. Un terratinent, allà a Okehurst, encarrega a un pintor desvagat —narrador al mateix temps del relat— que faci el retrat de la seva esposa. El pintor, d'entrada, accepta la proposta amb una certa desgana i indiferència, ja que va curt de feina. Però aviat aquesta indiferència inicial es transforma en el començ d'una folla passió —amorosa?— que acabarà fascinant-lo, i fascinant-nos, d'una manera irremissible.