El gust és meu

Els personatges de la novel·la o seuen a taula per celebrar,per donar la benvinguda o per dir-se adeu, per seduir o perconvèncer, per mostrar poder, per gaudir, per estimar i, avegades, per també patir. Ho fan per subsistir, és clar, peròtambé per sentir-se ells mateixos o part d’una tribu. I conterere conte, allò que cuinen o mengen, i la manera com hofan, es posa al servei d’una història marcada per una pulsióhumana: l’aferrament, el tedi, l’inconscient que aflora, laimpostura, l’amor primigeni i l’amor etern, l’oblit, la mare, elsignificat de l’art, la família, la fidelitat, l’atzar, la dona cuidadora,el mestre i l’alumna, la identitat personal... Però mai nofalla: sempre acaba apareixent una queixalada o una receptarecuperada o un ganivet de tallar ceba o uns fogons plensde cassoles o una taula ben parada.