Els déus no abandonen Antoni

«La poesia, diu Antoni Ferrer, és probablement el més subtil mètoded?autoconeixement que l?home té. S?aboca al teixit fragmentari de lavida efectivament viscuda, sempre sargit, sempre apedaçat, i repara irevela la túnica inconsútil que aquest constant teixir i desteixir ordeix,perquè l?home, com la vida mateixa, és u i el mateix en els seus canvis,malgrat els canvis i gràcies a ells. Per això, la poesia ?pot cobrir desentit i pietat els meus dies i els dies del meu món. I la història senceradels vius i dels morts?. Trobar, al besllum dels seus versos, tan savis itan secretament íntims, el periple fragmentat i la tela inconsútil del?ésser humà concret i irrepetible que és Antoni Ferrer ?amb les seuescontradiccions, les seues esperances, i tota l?alegria i el dolor que haanat fent-lo ser? és una experiència que també ens repara i revela anosaltres, els lectors, perquè la seua poesia ens acull i ens comparteix.»