La transcendència de la sorpresa i la contemplació; l’olor del camp mullat, la saviesa de la natura i l’enyor de les pèrdues que desa en el seu lloc a la terra. Camps i muntanyes d’un poble que es tornen testimonis del pas del temps. Els haikus de Jordi Roig són com passes d’un caminar vulnerable però segur. Passes amples que vencen obstacles, d’uns peus que traginen la vida i l’escriuen. Del pròleg de Marta Pérez Sierra
Emprem Cookies pròpies i de tercers per conèixer els hàbits de navegació i millorar l'experiència d'usuari. Pots configurar-les o veure'n més informació aquí.
Pots habilitar i deshabilitar les cookies segons les seves finalitats:
Tècniques: són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que hi existeixin.
Analítiques: són aquelles que permeten al seu responsable fer el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris dels llocs web als quals estan vinculades.