L'aigua entre les coses

La poesia és en ella una llengua que es tornarà a imposarcom a únic mitjà possible de dir alguna cosa, en algun altremoment de l’esdevenidor. Ara cal entregar-se al presentfluid, a l’acció revolucionària de la lectura. L’aigua entre lescoses s’articula des d’una paradoxa en el re-tenir d’unafluïdesa vital que s’escola. Hi trobem, així, un cant a la vidaquan aquesta ha estat ferida per la pèrdua i la seva violència.Clara Ballart hi traça el vertigen de la fluïdesa vertical,sabent-se horitzontal o, més aviat, amb el do de la obliqüitatde qui s’arrisca a la caiguda.Del pròleg de Meri Torras Francès