La bona lletra

En paraules dels editors, Juli Capilla i Mercè Climent, «es tracta d’una traducció exquisida i molt pertinent, que posa Chirbes a disposició del públic valencià en la llengua natural en què hauria escrit si les circumstàncies vitals i històriques que va viure l’autor hagueren estat més favorables». De fet, Chirbes va defensar sempre el valencià, la unitat i la dignificació de la llengua pròpia i es lamentava no haver pogut expressar-se literàriament amb ella, com ho corroboren aquestes declaracions al seu amic i company generacional, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, en una entrevista –la darrera que va concedir en vida– publicada a la revista L’Espill: «La meua llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»