Des de la mort del dictador Francisco Franco fins a la consagració de la música ballable als vuitanta van transcórrer uns quants anys que van coincidir amb l'adolescència de Vicenç Pagès Jordà, una edat en què la música es grava a la ment com en els solcs d'un vinil. A la primera part de La música i nosaltres hi apareixen grups tan oposats i tan influents com Abba, AC/DC i The Clash. La segona part està dedicada als grups nostrats, de Ramon Muntaner a Manel. Lluny de la malenconia, La música i nosaltres restitueix el que significava escoltar música durant aquells anys. La radiofórmula, la moda retro i les farinetes nostàlgiques tendeixen a tergiversar aquella sensació, a reduir-la a un grapat de llocs comuns i de sociologia de saló. Ara bé, també en la música tenim dret a la memòria històrica. Rescatar els records musicals d'aquella època equival a oferir una mirada personal ?o no? sobre la Transició.
Emprem Cookies pròpies i de tercers per conèixer els hàbits de navegació i millorar l'experiència d'usuari. Pots configurar-les o veure'n més informació aquí.
Pots habilitar i deshabilitar les cookies segons les seves finalitats:
Tècniques: són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que hi existeixin.
Analítiques: són aquelles que permeten al seu responsable fer el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris dels llocs web als quals estan vinculades.