«Només m'interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d'un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.»En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosòfics, el filòsof i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona a fons sobre la condició contingent, incerta i finita de l'ésser humà a partir del que anomena una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions. I és que parlar de la prosa vol dir ?segons Milan Kundera? parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.
Emprem Cookies pròpies i de tercers per conèixer els hàbits de navegació i millorar l'experiència d'usuari. Pots configurar-les o veure'n més informació aquí.
Pots habilitar i deshabilitar les cookies segons les seves finalitats:
Tècniques: són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que hi existeixin.
Analítiques: són aquelles que permeten al seu responsable fer el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris dels llocs web als quals estan vinculades.