No prosa

L'obra poètica de Joan Fuster, ara reivindicada i contextualitzadaen l'avantguarda de la creació europea contemporània, té duesbranques diferenciades, la d'un poeta exquisit i enlluernat perla poesia pura i el postsimbolisme, i la d'un escriptor irònic iprovocatiu, sovint prosaic, amb un profund to surrealista.La selecció de poemes que inclou No prosa —feta per JosepBallester, que també signa un extens i meticulós estudiintroductori— està pensada per oferir una mostra representativade les composicions fusterianes de caràcter més surrealista i irònic,mordaç, les més desconegudes de la seva trajectòria, que perdiverses raons van quedar inèdites durant molts anys.No hi falten «Quasi-oda al Mediterrani» i «Homenatge a Bernati Baldoví» de Terra en la boca, ni l'extraordinària «Elegia aRabelais» inclosa en el seu Diari, ni la carta a Albert Manent ennoves rimades per relatar la visita de Carles Riba a València del1957, entre altres textos fonamentals.La poesia de Joan Fuster, com tota la seva obra, es destaca comun combat contra els enemics declarats de l'ésser humà, sempredisposats a negar el món i la carn, el riure i la raó.