Sant Oleguer (1060-1137). Església i poder a la Catalunya naixent.

Sant Oleguer (1060-1137) és una de les figures eclesiàstiques més destacades de la Catalunya del segle XII. Format dins del renovador moviment canonical, esdevingué bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona i participà en grans concilis de l’Església occidental. Mantingué una estreta col·laboració amb els comtes de Barcelona –sobretot amb Ramon Berenguer III-, que dugué –entre altres resultats- a la restauració de la seu metropolitana de Tarragona, fet fonamental per a la independència eclesiàstica dels bisbats catalans.