Si no ho fas tu, ho faré jo

L’acte de renunciar significa “abandonar una cosa definitivament”,o el que encara és pitjor, “cessar de pretendre- la”.Fent un recorregut vital a cop de dècada, la Cèlia fa unrecompte particular de les renúncies que l’han portada aexercir la justícia pel seu compte fins a límits insospitats. Sacrificisvoluntaris que li han deixat petjada física i emocional,portant-la gairebé a l’exili vital. Un exili que es trenca amb lainfluència d’amistats tan especials com en Semi, la Shakirai la Comtessa que omplen de llum una vida marcada per laprimera de les renúncies.Amb un to càustic que interpel·la al lector en tot moment,la Cèlia fa balanç de les seves pròpies contradiccions finsque passat i present conflueixen en uns fets que la portena exercir la més salvatge de les renúncies. Com ella mateixdiu “Per ser conscient del que anem deixant voluntàriamentpel camí, cal ser valent, i per no reconèixer el mal que femals altres, cal ser un malparit”.