Vers un temps de síntesi

La nostra generació ha crescut entre les ruïnes d’antigues certeses. Vam néixer mentre queien.Som fi lls del fragment, però el fragment no ens inquieta perquè l’alternativa de les grans moles compactesno ens atrau ni ens convenç. Han produït massa víctimes per confi ar-hi.Després d’un segle d’ideologies fèrries que negaven l’Invisible i de dècades de teologia sobre lamort de Déu, ens trobem davant d’un nou paradigma en què el ressorgiment de la dimensió espiritualha confl uït amb la pluralitat cultural i religiosa. El repte rau a aconseguir que aquest ressorgimentintegri les aportacions de les generacions precedents, tant de les més antigues que van pertànyera la primera innocència com de les més recents que van aportar una actitud crítica respecte deles religions. D’aquí ve que es pugui esperar un temps nou en què visions que fi ns ara han competitentre si descobreixin que es necessiten mútuament.Assolir aquesta síntesi no és una tasca fàcil perquè no s’estableix en el mateix pla que les sevesantinòmies, sinó en un àmbit de més gran profunditat on cada una d’elles és convocada més enllàde si mateixa.